dissabte, 26 de novembre de 2016

Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

Hi ha algun mes que la pluja no li sigui beneficiosa? El refranyer ens parla de la bonior de la pluja en tots i cadascun dels mesos, com veureu ara mateix:
El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
Aigua de març, pluja als sembrats
Abril que surt plovent, al maig crida rient
Al juny, la pluja està lluny
Al juliol, pluja i tronada a la tarda
La pluja d'agost no és aigua, que és most
Al setembre, pluges i tronades al matí
Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou
Quan el desembre canta el mussol, pluja o bon sol









Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

Hi ha algun mes que la pluja no li sigui beneficiosa? El refranyer ens parla de la bonior de la pluja en tots i cadascun dels mesos, com veureu ara mateix:
El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
Aigua de març, pluja als sembrats
Abril que surt plovent, al maig crida rient
Al juny, la pluja està lluny
Al juliol, pluja i tronada a la tarda
La pluja d'agost no és aigua, que és most
Al setembre, pluges i tronades al matí
Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou
Quan el desembre canta el mussol, pluja o bon sol







Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

Hi ha algun mes que la pluja no li sigui beneficiosa? El refranyer ens parla de la bonior de la pluja en tots i cadascun dels mesos, com veureu ara mateix:
El gener diu al febrer: jo he plogut molt; tu plou també
Aigua de març, pluja als sembrats
Abril que surt plovent, al maig crida rient
Al juny, la pluja està lluny
Al juliol, pluja i tronada a la tarda
La pluja d'agost no és aigua, que és most
Al setembre, pluges i tronades al matí
Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou
Quan el desembre canta el mussol, pluja o bon sol







dissabte, 19 de novembre de 2016

Una ment privilegiada

Una ment privilegiada
Diuen els entesos que, la pulcritud capilar, crea ments privilegiades. Com que tinc poc cabell, no estic entre aquells que poden obtenir aquest do. Pel que sé, hi ha 2 solucions:
mètode Mao Tse-Tung i mètode Iñaki Anasagasti. El primer, no em serveix, doncs es necessita gran quantitat de cabell arreu del cap i després, el perruquer moldeja una silueta com es pot veure en la il·lustració primera. És força efectiu el segon mètode, que consisteix deixar créixer els cabells d'un cantó fins que, un cop siguin ben llargs, es puguin passaran al cantó contrari, com feia l'il·lustre senador basc (segona il·lustració).
Aquest segon mètode és efectiu (excepte a zones com l'Empordà o Menorca, per raons que ara no detallaré). Ara bé, així com portar cua fa de bon veure, no podem dir el mateix d'aquesta modalitat que ens ocupa. A més, necessita una certa despesa de brillantina i temps també per aplicar-la a la calva, temps que disposen sols alguns privilegiats. Anar amb barretiba també és efectiu, però a l'estiu fa caure unes gotes de suor com punys. En definitiva: si algú té algun tipus de informació que pugui ajudar a minimitzar aquest disgust dels desafortunats, us agraïriem que ens ho fessiu saber

divendres, 11 de novembre de 2016

Huracà Trumb

Quines conseqüències pot tindre en l'economia i politica mundial?

Trumb a favor del proteccionisme

Trumb és molt proteccionista, o sia, vol protegir els seus productes encarint els que venen de fora amb aranzels (impostos sols pagarien els productes de fora). Això pot provocar un fort estancament economic al món, doncs tothom procurarà ser proteccionista i els intercanvis comercials mundials baixaran. Ara bé, això suposa que cada país, pot ser amo de la seva economia i no dependre d'altri.



Trumb en contra de la globalització

En canvi la globalització (lliure circulació de mercaderies sense arancels dels productes d'arreu del món) ha arruïnat la indústria americana, Ara els cotxes es fabriquen a qualsevol indret del món. Trumb diu que  per frenar aquesta crisi reindustrilitzarà EEUU amb proteccionisme.
Ens perjudica a nosaltres la globalització del sector de l'automòbil? Gens ni mica: som el segon fabricant de cotxes d'Europa per que les marques estrangeres han trobat aquí salaris baixos i una bona localització.
 Ara bé, moltes persones de classe mitjana dels països avançats hi han perdut, doncs els seus sous han baixat i s'ha disparat l'atur. Això és dolent i és el que diu Trumb; per això l'han votat. Ara bé, molts països que no fa massa anys eren pobres han vist com s'hi instal·laven grans indústries estrangeres, i el nivell de vida ha millorat molt, i es creu que en un futur, la misèria del continent Africà minvarà notablemenet si es procura una bona globalització.

Hi haurà una tercera guerra mundial?

La segona guerra mundial va suposar 55 milions de morts i la destrucció de pobles i ciutats. Tots els països desenvolupats es malfiaven els uns dels altres, i feien servir tota mena de estratagemes proteccionistes per enfonsar econòmicament als seus veïns. Però com que el comerç s'estancava (ningú podia vendre a fora, ningú volia comprar a fora) van pensar que les guerres eren una bona solució per esdevindre una potència mundial rica i temuda i ser amos, també, de la seva economia. Durant segles, Europa es desagnà en guerres.
Acabada la 2ª Guerra Mundial, el món va triar la globalització en lloc el proteccionisme, però ja hem vist que aquest tampoc és la solució de tots els mals. No sembla que poguem tornar a una Tercera Guerra Mundial doncs s'han teixit tants interessos econòmics entre països que més aviat tenen  por tornar  i el proteccionisme.

Rics i pobres

La globalització ha aportat que al conjunt del món la riquesa hagi augmentat, i en proporció, els països pobres en serien els beneficiaris. Aquest fenomen s'anomena convergència econòmica. En canvi, la diferència (divergència econòmica) entre la riquesa de persones riques i persones de pocs recursos i de classe mitjana ha augmentat espectacularment. Ni tant sols a Adam Smith, el pare de l'Economia, aprovaria aquestes desigualtats. Deia que la lliure competència ens permet tindre el pa a la taula a un bon preu gràcies a la lliure competència, però trobava immoral i absurd enriquir-se per ser més i més ric, per la pura cobdícia. Tenia tota la raó i en evitar això hauriem d'esmerçar els nostres esforços.




dissabte, 15 d’octubre de 2016

Com es veu a vegades la plaçeta?

El Gurbi  ha habilitat un magnífic aparcament pels clients. A vegades, les presses fan que aparquem al mateix carrer i ens perdem una magnífica vista de les placetes que tenim davant. Llàstima. Sort dels arbres! 

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Els Rollings, a Gurb

Al Gurbi tiren la casa per la finestra. Les bones relacions que fan amb tothom i que han establert amb els Rollings en particular, ens proporcionaran a tots els gurbetans i gurbetanes  hores de bona música i bon ambient. No sempre es produeixen aconteixements d'aquest tipus..!

dimecres, 28 de setembre de 2016

Somiar amb els Països Catalans

Després de 20 anys, els presidents Català i Valencià s'han retrobat per parlar d'allò  que ens uneix més que del que ens separa. Quina notícia tant bona després  de fer-nos sentir espanyols d'Espanya ! Ja ens havíem oblidat de la història comuna. Tinc les aquarel·les a punt per afegir-hi una nova trobada i serè feliç si aquesta és a quatre bandes.




divendres, 23 de setembre de 2016

Figarò val la pena!


Des de que fa anys es va desviar el trànsit cap a la variant , crec que quasi bé ningú entra al nucli urbà. Passeu-hi, val la pena. Jo hi tornaré tant aviat com pugui a fer alguns esbossos. 

dimecres, 21 de setembre de 2016

RENFE

Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Españoles


dissabte, 17 de setembre de 2016

Es fa prou per frenar les agressions sexuals a les dones?


La regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona va patir una agressió sexual aquesta setmana . Demana més “coordinació” entre els col·lectius feministes, l’Ajuntament i els cossos de seguretat perquè hi hagi un “flux d’informació” estable en relació als agressors. “Hem de saber qui són, identificar-los, però no per generar alarma, sinó per defensar-nos, tant amb arts marcials com psicològicament”, explica. La seva proposta no és publicar la cara i el nom de tots els agressors, però sí “posar un filtre” i informar de qui és reincident o de qui sol atacar en un lloc concret. “Com a psicòloga sé que és estigmatitzant, però ara mateix no hi ha prou polítiques públiques perquè estiguem segures al carrer, de manera que qualsevol mesura es queda curta”, argumenta, vehement (Diari Ara)
Crec, però, però en planteja alguna propostes poc encertada, al meu entendre. Per exemple, critica que fos un agent de policia masculí que l'atengués, però això també podria ser criticable si demanem que tota, dic tota (homes i dones) la societat s'impliqui en aquests execrables fets que es produeixen massa sovint.

dijous, 15 de setembre de 2016

Torna Puig i Cadafalch


Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme17 d'octubrede 1867 – Barcelona23 de desembre de 1956) és tant poc conegut, que fa poc s'ha descobert un edifici seu al carrer Anglí, de Barcelona, del qual ni els més propers veins en coneixien l'autoria. La resta de la seva obra, queda sempre valorada per dessota la de Gaudí, la qual cosa és una avantatge si pensem en l'allau d'un turisme adotzenat que visita o passeja per Barcelona i desconeix el llegat de Puig. La restauració recent de la Casa de les punxes, ara oberta al públic, segurament en promourà un coneixement major, amb els peròs i contres que això comporta.

Fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català de dretes ( Lliga de Cambó) i va sera president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924), successor de Prat de la Riva.

Tastet de fotos d'algunes parts o edificis de Puig i Cadafalch


















dimarts, 13 de setembre de 2016

Mirar l'horitzo


Em va emocionar la manifestació de diumenge, una vegada més. S'escolten, ja ara, algunes veus que, cansades, però, voldrien avançar més despresa. Les presses, són arbres que no ens deixen veure el bosc. Mirem l'horitzó llunyà , mirem-lo sempre que calgui. Lluís Llach deia ja fa molts anys, al seu Viatge a Ítaca:
Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. 

La llibertat guiant al poble


La il·lustració que veieu, apareguda ahir a la Vanguardia com a foto, no deixa de ser una al·legoria del moment actual. El cuadre, La llibertat guiant el poble, és una obra del pintor francès Eugène Delacroix i mostra la Revolució de Juliol de l'any 1830 que tingué lloc a París, on apareixen els diferents estaments socials que varen propiciar aquests fets contra la monarquia absoluta (avui ho assimilaríem a "dictadura"..) En primer terme hi apareix una representació al·legòrica (és a dir, simbólica) de les lluites per la llibertat, que duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa. Actualment està exposat al Museu del Louvre de París.

dilluns, 12 de setembre de 2016

De Puigcerdà a Vic

Vist el que hem vist i sentit aquests dies, un s'il·lusiona. Si aquest canvi és produeix també, encara que tant sols sigui la línia de tren Vic-Puigcerdà, pot ser que es tracti d'un signe diví (o mundà, que és més segur) i que ens mostri el camí a seguir.

dijous, 8 de setembre de 2016

Per la llibertat en les pasareles

Dibuix dedicat a l'Agus

L'Agus ha vingut a casa nostra a passar uns dies. Hem parlat molt i de diversos temes, sempre des del respecte mutu a aquelles reflexions no sempre coincidents. El món és millorable, i creiem que amb petites aportacions podem  fer molt, com per exemple amb una alimentació sana (que a més, pot no ser en cap cas d'origen animal). Ens calen persones com la Agus que, amb les seves entranyables reflexions plenes de sentit comú i compromís posa molts grans de sorra per un món més sostenible. Una forta abraçada catalana!


dimecres, 24 d’agost de 2016

Carreteres belles. Belles carreteres

Prats-Olost-Perafita-Sant Bartomeu-Gurb

L'Eix transversal, entre d'altres, ha modernitzat la xarxa de carreteres però  moltes de les antigues, s'han mantinguti reben encara un cert manteniment. Passar-hi els dies de bon temps, suposa sols l'esforç de pedala moderadamment fort per didfrutar d'una absència de cotxes i tranquil·litat de paisatge per l'absència de trànsit rodat que converteixen uns 50 km d'asfalt una delícia per l'exursionista-esportista. Si podeu, no deixeu escapar l'ocasió, encara que no tingueu una bicicleta de primera.



diumenge, 7 d’agost de 2016

L'anella verda de Vic

Comença al Mèder, on s'hi han fet millores per preservar el bosc de ribera i altres elements aqüífers: els estanys nan millorat, com també la fora i la fauna, la senyal-ètica del que podem trobar-hi...Podem començar a Senfores i buscar des de el Mèder la confluència amb el Gurri, amb molt millor aspecte que fa temps, com per exemple aquest "campus" verd dibuixat, que mira, en aquest cas, des de Atlàntida a les noves construccions, algunes tipus petit gratacel amb oficines

dimarts, 10 de maig de 2016

Valentí Almuirall

Almirall, pare del catalanisme d'esquerres
s (Extret en gran part de Wikipedia)

Vida política[modifica | modifica el codi]

La seva situació econòmica benestant i la poca vocació que tenia per a exercir com a advocat l'empenyeren cap a la política activa. Participà en la preparació i en els fets de la Revolució del 1868 a Barcelona; dirigí El Federalista i col·laborà en la Revista Republicano-Federal, des de la qual publicà opuscles força radicals com Guerra a Madrid! i Bases para la Constitución federal de la Nación Española y para la del Estado de Cataluña. Observaciones sobre el modo de plantear la confederación en España. Es declarà hostil a tota mena d'entesa amb els monàrquics i prengué part important en el pacte de Tortosa (18 de maig del 1869), signat entre representants d'entitats republicanes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó.[1]

Entre 1868 i 1881, milità en el Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) en què era el principal dirigent dels federals intransigents de Barcelona, un grup minoritari dins del republicanisme federal, que es vertebrava al voltant del Club dels Federalistes (1868-1869), del qual en fou escollit primer president, i del diari El Estado Catalán (1869-1870 i 1873). Entre el 1868 i el 1869, va orientar la publicació El Federalista,[1] que es caracteritzà pel seu dogmatisme, intransigència, maximalisme i idealisme. Volien transformar l'estat centralista i uniformitzador espanyol en un estat federal i descentralitzat, amb una revolució federal des de baix, sorgida de la iniciativa de les classes populars; una revolució federal que implicaria la divisió de la sobirania espanyola entre les regions històriques i el govern de la federació. Tant era així que, el 1868, va publicar unes Bases para la Constitución federal de la Nación Española y para la del Estado de Catalunya; en aquest mateix sentit, va participar del Pacte de Tortosa entre republicans deCatalunya, el País Valencià, les Balears i Aragó i, aquell mateix any, va fundar el diari federalista El Estado Catalán.[1]
Vist per Ramon Casas, (MNAC)
Prengué part en la revolta federal de Barcelona de setembre del 1869. Fou fet presoner i internat a les Balears, però juntament amb altres presos aconseguí evadir-se.[1] Va fugir a Alger i d'ací a Marsella, on residí fins a la concessió d'una amnistia. Novament a Barcelona, es presentà a les eleccions com a alcalde, però es negà a un jurament incompatible amb el republicanisme i no pogué ocupar el càrrec. Participà també en la revolta contra les quintes de l'abril del 1870 amb els seus articles en La Campana de Gràcia.[1] El 1871, el llavors president de la diputació de Barcelona, Anselm Clavé, el va nomenar director de la Casa de la Caritat de la capital, on va treballar amb criteris racionalistes i humanistes (i d'on dimitiria més endavant en el moment en què va caure la República).[1]

Primera República espanyola[modifica | modifica el codi]

Quan es proclamà la Primera República espanyola l'11 de febrer del 1873 es traslladà a Madrid, on hi continuà publicant El Estado Catalán (8 de març-11 de juny del 1873), propagador del federalisme català. Però aviat es mostrà en desacord amb el desenvolupament de la República, i tornà a Barcelona.

Restauració borbònica[modifica | modifica el codi]

Durant la restauració borbònica, va disminuir la seva activitat pública, i intentà dedicar-se a la literatura amb el pseudònim A. Z. Sota. De fet, el 1879, va publicar les seves dues novel·les.[1] Un any abans, el 1878, fou nomenat president de l'Ateneu Lliure de Barcelona.[1]
El 4 de maig del 1879, començà a publicar el Diari Català, el primer diari en llengua catalana, que va dirigir fins a suspendre'l el juny del 1881,[1] quan va trencar amb Francesc Pi i Margall i la majoria del Partit Republicà Democràtic Federal català. El 1880, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Catalanista,[1] i en fou elegit president per la majoria dels congressistes. El 1881, intervingué en l'organització del Congrés Català de Jurisconsults, en què defensà enèrgicament el dret català.[1] El 1882, fundà el Centre Català de Barcelona (que el 1884 es transformaria en partit polític), i n'esdevingué secretari mentre que el seu amic "Pitarra" n'esdevenia president.[1] El 1883, des del Centre Català, va organitzar el Segon Congrés Catalanista,[1] que condemnà la participació dels catalans en partits polítics sotmesos a la disciplina dels de Madrid.
Convertit en capdavanter de la reivindicació catalanista, el 1885, fou el redactor ponent del Memorial de greuges, i es traslladà a Madrid integrat en la comissió que lliurà el document al rei Alfons XII.[1] El 1886, va publicar la seva obra cabdal, Lo catalanisme,[1] primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista. El 1887, fou escollit president del Centre Català, però la seva actitud hostil al projecte de l'Exposició Universal de Barcelona[3] i a l'alcalde Francesc Rius i Taulet va provocar l'escissió dels elements conservadors més joves, que fundaren la Lliga de Catalunya.[1] S'oposà a la designació de la regent Maria Cristina d'Àustria com a reina dels Jocs Florals del 1888, i n'organitzà uns d'alternatius.[1]
La caiguda de la influència política del Centre Català va afavorir la influència de la jove Lliga de Catalunya; i juntament amb la davallada de la seva salut, aquests fets van fer que el seu caràcter es tornés ressentit. Fou marmessor del difunt Rossend Arús, motiu pel qual va fundar el 1895 la Biblioteca Arús.[1] Tot i així, el 1896, fou escollit president de l'Ateneu Barcelonès,[1] i hi pronuncià un notable discurs presidencial sobre el regionalisme, i des d'aquest càrrec cridà l'atenció sobre el procés de Montjuïc. Alguns petits nuclis federalistes i republicans, així com Alejandro Lerroux, intentaren de recuperar-lo políticament, però ell no ho va voler.
Finalment, va morir sol, tot cedint la seva casa a la ciutat de Barcelona per a crear-hi una escola pública, i donà els seus llibres a la Biblioteca Arús.[1]

Algunes causes de l'anticatalanisme secular

No és un encaparrament passatger dels partits espanyols...

A l'hora de recollir els principals punts de demanda i de debat plantejats pels parlamentaris catalans cal tenir presents cal tenir presents tant les gestions realitzades davant les autoritats de Madrid, per tota mena de comissions  de grups d'interessos ciutadans i econòmics , com les intervencions dels parlamentaris catalans al Con grés de Diputats i al Senat. A grans trets , les principals qüestions plantejades tractaven temàtiques dom aquestes:
Francesc Cambó


  • El paper polític de les noves institucions públiques, especialment dels ajuntaments i diputacions, és a dir, la qüestió del migrat poder municipal i provincial.
  • El funcionament ineficaç del sistema polític, com a conseqüència  de les tensions provocades per les pràctiques centralitzadores i de la poca eficàcia administrativa.
  • L'abast de les llibertats: el freqüent intervencionisme  governamental i, sobre tot, dels militars, en la restricció de les llibertats.
  • Com actuar davant les tensions socials sorgides de la industrialització.
  • Les noves polítiques econòmiques, i especialment les comercials, és a dir, les prioritats en el foment del desenvolupament econòmic.
BORJA DE RIQUER: 
Anar de debò. Els catalans i Espanya. 
Penguin Random House. Col. Rosa dels vents. Barcelona 2016.

dissabte, 16 de gener de 2016

Carles Puigdemont. Carles Mundó

No conec la trajectòria del nou President, però se'l veu capaç i compromès amb el Procés Constituent.. Si que conec personalment a Carles Mundó: intel·ligent, de tracte correcte i distés, no li fa por arremangar-se si cal per afrontar temes difícils. Ja fa molts anys que el conec i sempre havia pensat que tenia un perfil idoni per a una conselleria, no per ambiciós, si no per extraordinàriament competent. Estem en bones mans!


dimarts, 12 de gener de 2016

Boira de Leonardo da Vinci a Gurb



Quan vaig amb bicicleta a l'hivern, desfruito d'un paisatge boirós i  fred. Pedalo i en un tris el fred ja es fora. Llavors disfruto d'un entorn melangiós molt bonic. Veig la natura, com  una obra d'art de Leonardo, doncs ell difuminava més els colors llunyans que els propers, amb la qual cosa aconseguia -i avui es segueix fent així- sensació de llumyania/proximitat, segons la feblesa o intensitat dels color, que donava a les seves obres.Aquesta pràctica s'anomena sfumato que ens permet gaudir de l'anomenada perspectiva aèria.

dimarts, 22 de desembre de 2015

Una mica de Barroc

A Vic, n'hi ha molt de Barroc. Fa poc vaig Visitar Roma, la ciutat del Barroc per excelència, i fa temps va poder veure in situ un altre tipus de barroc més clàssic com és el cas francès. AQuí en teniu 3 exemples: San Ivo (Roma) , les Invalides (Paris)i Sant Andrea Quirinale (Roma).





Més edificis vigatans




Exemple d'arquitectura racionalista,o sia, funcional, que exs va extendre d'Alemanya a Europa durant el primer terç del segle XX.













La farinera de Vic, un espai ara convertit en centre d'arts visuals. La restauració recent ha permès aflorar l'autentica dimensió i càlida bellesa d'un edifici que ara és fa mirar per tothom.

Ajuntament de Gurb

Una tardor lenta i càlida va fer que la permanència de fulles als arbres durés molts de dies. Tantes anomalíes en el temps climatològic, any rera any, indiquen l'escalfament del clima?

No és estrany veure els habitants de Pekin amb la boca tapada amb una precària mascareta. La seva contaminació i fa segles, ja la nostra, en son responsables


dijous, 30 de juliol de 2015

Oh! Turístes!

"Saben aquell que diu..?"
Axò no és un acudit. És una conversa real que vaig sentir fa pocs dies:
-Vaig anar al museu del Loubre i, que vols que et digui, no valia massa la pena.
-Hi vas  veure aquell quade tant famós que hi ha aglomeracions per acostar-s'hi i veure'l'?
Quin vols dir? "La blancanieves...?"