divendres, 23 de setembre de 2016

Figarò val la pena!


Des de que fa anys es va desviar el trànsit cap a la variant , crec que quasi bé ningú entra al nucli urbà. Passeu-hi, val la pena. Jo hi tornaré tant aviat com pugui a fer alguns esbossos. 

dimecres, 21 de setembre de 2016

dissabte, 17 de setembre de 2016

Es fa prou per frenar les agressions sexuals a les dones?


La regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona va patir una agressió sexual aquesta setmana . Demana més “coordinació” entre els col·lectius feministes, l’Ajuntament i els cossos de seguretat perquè hi hagi un “flux d’informació” estable en relació als agressors. “Hem de saber qui són, identificar-los, però no per generar alarma, sinó per defensar-nos, tant amb arts marcials com psicològicament”, explica. La seva proposta no és publicar la cara i el nom de tots els agressors, però sí “posar un filtre” i informar de qui és reincident o de qui sol atacar en un lloc concret. “Com a psicòloga sé que és estigmatitzant, però ara mateix no hi ha prou polítiques públiques perquè estiguem segures al carrer, de manera que qualsevol mesura es queda curta”, argumenta, vehement (Diari Ara)
Crec, però, però en planteja alguna propostes poc encertada, al meu entendre. Per exemple, critica que fos un agent de policia masculí que l'atengués, però això també podria ser criticable si demanem que tota, dic tota (homes i dones) la societat s'impliqui en aquests execrables fets que es produeixen massa sovint.

dijous, 15 de setembre de 2016

Torna Puig i Cadafalch


Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme17 d'octubrede 1867 – Barcelona23 de desembre de 1956) és tant poc conegut, que fa poc s'ha descobert un edifici seu al carrer Anglí, de Barcelona, del qual ni els més propers veins en coneixien l'autoria. La resta de la seva obra, queda sempre valorada per dessota la de Gaudí, la qual cosa és una avantatge si pensem en l'allau d'un turisme adotzenat que visita o passeja per Barcelona i desconeix el llegat de Puig. La restauració recent de la Casa de les punxes, ara oberta al públic, segurament en promourà un coneixement major, amb els peròs i contres que això comporta.

Fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català de dretes ( Lliga de Cambó) i va sera president de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924), successor de Prat de la Riva.

Tastet de fotos d'algunes parts o edificis de Puig i Cadafalch


















dimarts, 13 de setembre de 2016

Mirar l'horitzo


Em va emocionar la manifestació de diumenge, una vegada més. S'escolten, ja ara, algunes veus que, cansades, però, voldrien avançar més despresa. Les presses, són arbres que no ens deixen veure el bosc. Mirem l'horitzó llunyà , mirem-lo sempre que calgui. Lluís Llach deia ja fa molts anys, al seu Viatge a Ítaca:
Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. 

La llibertat guiant al poble



La il·lustració que veieu, apareguda ahir a la Vanguardia com a foto, no deixa de ser una al·legoria del moment actual. El cuadre, La llibertat guiant el poble, és una obra del pintor francès Eugène Delacroix i mostra la Revolució de Juliol de l'any 1830 que tingué lloc a París, on apareixen els diferents estaments socials que varen propiciar aquests fets contra la monarquia absoluta (avui ho assimilaríem a "dictadura"..) En primer terme hi apareix una representació al·legòrica (és a dir, simbólica) de les lluites per la llibertat, que duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa. Actualment està exposat al Louvre de París.

La llibertat guiant al poble




Aquest  dibuix, aparegut ahir a la Vanguardia com a foto, no deixa de ser una al·legoria del moment actual. El cuadre, La llibertat guiant el poble, és una obra del pintor francès Eugène Delacroix i mostra la Revolució de Juliol de l'any 1830 que tingué lloc a París, on apareixen els diferents estaments socials que varen propiciar aquests fets contra la monarquia absoluta (avui ho assimilaríem a "dictadura"..) En primer terme hi apareix una representació al·legòrica (és a dir, simbólica) de les lluites per la llibertat, que duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa. Actualment està exposat al Museu del Louvre de París.